Els moviments com guanyem que ixen en els darrers mesos ho fan baix una premissa, recuperar els recursos econòmics, humans i el poder públic per allò que hauria de servir; per distribuir la riquesa, i generar igualtat i justícia social, enfront del què passe ara mateix, amb un bipartidisme corrupte, amb les seues clienteles, més preocupat en enriquir-se i perpetuar-se en el poder, afavorir oligopolis i cacics i “enxufar” als amics i familiars. Els guanyem decideixen que aquest assalt al poder ha de vindre de les institucions més properes els ajuntaments, però que passe amb les diputacions? Aquestes institucions poc democràtiques no trien els seus representants per vot directe de la ciutadania, sinó que són els regidors i alcaldes de determinats partits judicials els que acaben triant els diputats que la conformen, és a dir, hi ha una relació directa entre el municipi i la diputació. Per la forma que es divideixen els partits judicials de Castelló, i per la seua història aquestes institucions són l’essència del bipartidisme i d’allò que pretén combatre els guanyem
El primer que ha de quedar clar és que el model de Podemos de la Complutense (que diu Teresa Rodríguez) o el guanyem d’Ada Colau no ens valen per Castelló. La nostra situació és diferent. Per començar en Madrid no en tenen de diputació provincial, per tant amb candidatures a l’assemblea i l’ajuntament podríem copar tot el poder institucional, en Barcelona sí que tenen diputació, però fa anys que la Generalitat lluita per traure’ls poder, de fet si comparem els habitants de les províncies i els pressupostos de les diputacions de Castelló i Barcelona, nosaltres tenim un 62% més de pressupost que ells, és evident que la nostra situació no és igual.
Però més enllà d’aquests indicis, la pregunta clau és, volem assaltar la diputació? Bo, depén per a què val. La diputació va ser la impulsora del projecte de l’aeroport, no sé si cal dir més; va soterrar desenes de milers d’euros públics en el projecte de Mundo Ilusión; va impulsar l’autovia aeroport – Marina d’Or que entrava dins del paratge natural del Desert de les Palmes; per la seua gestió en la correguda de la beneficència i com tractava la venda d’entrades als pobles han acabat imputats el seu president i els dos vicepresidents; va ser gràcies a una comissió sobre la fracturació hidràulica en la diputació, que no es va mostrar favorable a les prospeccions, que en les nostres comarques encara no estan perforant; és la diputació que a principi d’any va haver de suspendre l’adjudicació de la depuradora de Borriol doncs darrere hi havia una maniobra d’especulació per enriquir l’alcalde de Vall d’alba, que a sobre, primer que res, va ser degradat adjudicant-li un sou de 47.000 euros anuals; va ser la diputació que per deixar de rebre 300.000 euros del ministeri de sanitat, va suspendre el programa de teleassistència que donava cobertura a més de 6000 famílies, perjudicant la seua independència i autonomia; i és la diputació qui amb un pressupost de més de 200.000 euros manté l’escola taurina. Deixar tots aquests afers en mans del bipartidisme, a mi personalment no em sembla bona idea.
Però hi ha més, estan els recursos, la diputació té un pressupost de 122 milions d’euros i uns 600 treballadors, m’entres que l’ajuntament que té un pressupost de 158 milions d’euros té uns 1300 treballadors, si és cert que l’ajuntament té recursos humans, però també té un pressupost sense gaire maniobra doncs les despeses pels serveis generals i el capítol 1 s’ho mengen tot, m’entres que la diputació sí que té més pressupost a gestionar. A més hi ha una última dada a tindre en conter, m’entres en l’ajuntament el personal de lliure designació (els maleïts assessors) són poc més que 1% del personal, en la diputació són el 5%, i això que en l’època Moliner s’han reduït. I per acabar, la llei de reforma local de Rajoy, treu competències als ajuntaments per donar-li a les diputacions.
Després de tota aquesta explicació crec que és evident que aquesta institució no es pot menysprear si la nostra pretensió és recuperar els poders públics. Ara, com entrar? Com hem dit abans la diputació no és especialment democràtica, la de Castelló té 27 diputats, i sis es trien per partits judicials unipersonals, és a dir qui més té se l’emporta. Per tindre possibilitats d’accedir a la diputació cal tindre representació en algun dels ajuntaments del partit judicial, si tens, tots els vots a la teua candidatura en els municipis d’eixe partit judicial se sumen (és a dir, cal presentar llista municipal, si no, no hi ha vots), i després se segueix el mètode d’Hont per repartir els diputats de cada partit judicial entre les candidatures amb representació. En el partit judicial de Castelló hi ha tretze diputats provincials, i en 2011 eren necessaris uns 8000 vots per poder tindre representació. En el nostre cas concret el partit judicial de Castelló està format per: Almassora, Benicàssim, Benlloc, Borriol, Cabanes, Castelló, La Pobla, Orpesa, Torreblanca, Vall d’alba, Vilafamés, Vila-real. I ací arriba un dels principals problemes, com més implantació tingues en partit judicial, i més coordinat estigues més possibilitats tens d’entrar a la diputació, de fet si en cada ajuntament governaren agrupacions d’electors que no estigueren legalitzades juntes en el procés electoral, podríem tindre el poder als ajuntaments i ser minoria en la diputació.
I per finalitzar arriba la gran pregunta, i totes aquestes reflexions per a què? Doncs quan hàgem de triar si anem per 4.000 adhesions o per 10.000 ens hem de plantejar si volem tindre representació pròpia en la diputació, i depenent d’aquesta elecció ens hauríem de plantejar, igual que altres guanyem si en una província com la nostra anem a obviar els recursos de la diputació i els anem a deixar eixe poder al bipartidisme, o si per contra en aquest moment històric no podem perdre l’oportunitat i cal buscar una fórmula que ens ajude a combatre’ls en la diputació també.
Ignasi Garcia Felip 